Vés al contingut principal

Entrades

Llengua valenciana: L'apostrofació dels articles "el i la".

L'apostrofació dels articles el i la.  Fixa't en el signe gràfic (') que apareix en moltes frases. Exemple: «Un client al taxista: A l'aeroport per favor, però vaja tan de pressa com puga, que he d'agafar l'avió cap a Madrid a les nou i mitja i arribe amb retard». A este signe s'anomena apòstrof i es posa per a indicar que s'elideix una vocal. Ací en esta lliçó només tractaré l'apostrofació dels articles elila. Així doncs,cal saber que l'article el s'apostrofa sempre que va davant d'una paraula començada per vocal o h muda: l'autobús, l'infermer, l'oli, l'ungüent; l'ham, l'heroi, l'hidrogen, l'home, l'hule. 
L'a article la presenta en l'ús una miqueta més complex, S'apostrofa sempre que precedeix una paraula començada per vocal o h muda, excepte en el cas que siguen i o u àtones és a dir, no accentuades prosòdicament: l'ansa, l'ona, l'ungla, l'habitació, l'heura, l`hidr…
Entrades recents

Llengua valenciana: Grafies i sons.

En primer lloc, fa tres anys (que ...) estic estudiant valencià, vaig començar en l'oral, després elemental i vaig aconseguir aprovar els dos nivells...ara estic en el mitjà. En cap moment pretenc ensenyar a ningú, l'única cosa que pretenc és passar un moment agradable, amb temes interessants i curiosos de la llengua i si és possible aprendre coses noves junts. 
Comencem...la principal expressió de qualsevol llengua viva és la seua manifestació oral i escrita. La llengua oral té tota una sèrie d'alternatives que estan en funció de com, quan, on, amb qui i qui realitza l'acte de parla, I així, la llengua oral presenta diversos nivells d'ús, varietats social i registres.
Per contra la llengua escrita disposa un ventall de possibilitats molt més restringit. Es veu sotmesa a una sèrie de condicionament que li resten versatilitat i naturalitat. Quan escrivim utilitzem lletres, també anomenades grafies, i al conjunt de totes les grafies/lletres se l'anomena alfabet…

Història i recepta de la Mona de Pasqua i Pacremat.

L'origen de la paraula mona és incert. El lingüista Joan Coromines assegura que es troba en el llatí munda, que fa referència a una panera plena de pastissos que els romans oferien a la Deessa Ceres per primavera. Una altra hipòtesi, és que venja de l'àrab munna en referència a les provisions amb que els moriscs obsequiaven als senyors. Jo sí que crec que pot venir de l'àrab, ja que molts dels dolços i plats de la nostra gastronomia de hui són d'aqueixa època, fins i tot es mantenen els noms àrabs i segons la comarca se'ls coneix amb diferents noms; tonya, panou, pa cremat, coca d’aire, etc.
      En alguns pobles, com hui dia Alberic (l’al-Barid de la història), aquesta coca s'ha convertit en un emblema de la gastronomia local, i es menja tot l'any. L a recepta que ací presente s'ajusta al que podem provar si anem algun dels nombrosos forns d'aquesta població de la Ribera de Xúquer. El panquemado d’Alberic, és una de les elaboracions més típiques…

Raquel Ricart Leal «escriptora»

«La nit de les pastràssimes» de Raquel Ricart, és una llegenda que se situa en la Serra Calderona.  La serra Caderona es un paratge de 17.772 hectàrees que va ser declarat parc natural pel govern valencià el 15 de gener de 2002. És un lloc molt bonic que conec molt bé, ja que he anat moltes vegades per què es troba a uns 20 km de València.  Està molt prop de la mar y de la ciutat, amaga tresors i llegendes que, només amb atenció , estima i una capacitat especial, podem arribar a conéixer del tot. La història que conta el llibre li va pasar a Batiste. A les muntanyes de Portaceli, en la nit més màgica de l’any, va sentir la crida d’una pastràssima, la dona d’aigua amb llargs cabells de color roig anomenada Rodena, que li va ensenyar a descubrir els secrets de la Calderona.  Biografía: Raquel Ricart i Leal.
És una escriptora valenciana nascuda en Bétera, l’any 1962) que ha escrit diversos gèneres literaris, sempre en valencià.
Literàriament es donà a conéixer en guanyar un dels premis Ma…

Jaume I d'Aragó "El Conqueridor" 1208-1276.

Jaume d'Aragó i Montpellier , va nàixer el 2 de febrer de 1208 a Montpeller (Sud de França) en la baronia del mateix nom, propietat de la seua mare, Donya Maria de Montpellier i Comnema. Fill del rei D. Pedro II d'Aragó i Comte de Barcelona.
CONQUESTA DE VALÈNCIA  La Conquesta de València pel rei Jaume I, a diferència de la de Mallorca, va ser feta amb un important contingent d'aragonesos. De fet, en 1231, Jaume I es va reunir amb el noble Blasco de Alagón i el maestre de l'Ordre Militar de l'Hospital a Alcanyís per a fixar un pla de conquesta de les terres valencianes. Blasco de Alagón va recomanar assetjar les poblacions en terreny pla i evitar les fortificades. No obstant açò, el primer que es va prendre van ser dos enclavaments muntanyencs: Morella, aprofitant Blasco la feblesa del seu govern musulmà; i Ares, lloc proper a Morella pres per Jaime I per a obligar a Blasco de Alagón al fet que li lliurara Morella.
La conquesta del que posteriorment es convertiri…

¡Ací no paga ni Déu! Dario Fo (autor,actor i director).

Dario Fo va nàixer en Sangiano,Llombardia,Itàlia en 1926, autor, actor i director, ompli amb la seua intel·ligència teatral l’escena de la segona part del segle XX. Està considerat un moralista que predica fent el pallasso o un irònic provocador que qüestiona, d’una manera desesperada i, alhora,fent riure, problemes clau de la nostra crònica actual, Dario Fo va rebre el Premi de literatura l’any 1997. 


¡Ací no paga ni Déu! És una obra de teatre traduïda al Valencià de l'obra original en italià per Empar Claramunt i Josep Ballester, esta traducció va obtenir l'ajuda de la Generalitat Valenciana i la seua primera edició va ser en 1993. És un llibre que es recomana en els instituts.     El llibre es dividix en 3 parts: la vida de l'autor Darío Fo, l'obra de teatre i unes propostes de treball. La vida de Darío Fo és explicada per Josep Ballester i per Empar Claramunt al maig de 1992 després d'entrevistar a l'autor el 6 de maig de 1992 al teatre Rialto de Va…

Microconte «El somni d'Ernest».

Una nit Ernest es va despertar de sobte i mira el rellotge que es trobava damunt de la tauleta de nit «eren les tres de la matinada». A més s'adona que la llum del menjador esta encesa i s'alça a vore. Aleshores veu a sa mare asseguda en la seua butaca favorita.     —Mare ¿Que fas ací? A estes hores  — li va preguntar—.     —T'estava esperant —va dir ella— agafa una cadira i senta't al meu costat.    —Llavors comença a parlar fent un repàs dels moments feliços que van passar al costat del seu pare i germà quan era un xiquet, ell solament escoltava a sa mare parlant de coses que d’algunes ni tan sols recordava, però se sentia molt a gust i relaxat, gens semblava existir al seu voltant... Solament la mare i ell i aquells dies feliços de la infantesa.     —Quan portava una bona estona parlant i el dia començava a ensenyorir-se de la nit, la mare va dir de sobte:  bé, ha arribat el moment i m'he d'anar.    —¿A on mare? —va preguntar Ernest. Sembla com si no…